dilluns, 31 de maig de 2010

Article: PSOE: neutralitat, seriositat i transparència













"Perplex davant del 13-D". Aquest era el títol de l'article que el senyor Josep Colomer, regidor del PSOE de Manlleu, publicava de manera inoportuna uns dies abans del 13 de desembre, data en què es celebrarien consultes sobre la Independència de Catalunya a diferents pobles de la comarca i del país. Amb un ús indiscriminat de demagògia destructiva i de retòrica insignificant, el líder socialista pretenia boicotejar el desenvolupament de les consultes criticant tant els mètodes organitzatius dels impulsors com el dret de vot dels electors.

Sense anar més lluny, aquest mateix mes de maig, l’alcalde de Barcelona, el també socialista Jordi Hereu, ha impulsat una consulta en relació a la reforma de la Diagonal. I és en aquest sentit, precisament, que ens preocupa el silenci sospitós de Josep Colomer. I és que, si en les consultes de 13D la reacció del líder socialista manlleuenc no es va fer pregar, la reacció a la de Barcelona no hauria de ser encara més immediata?

A continuació repassarem alguns exemples, en clau comparativa entre totes dues consultes, a fi d’evidenciar, encara més, com n’és de traïdor l’afany per governar d’alguns.

Participació. Pel que fa a la resposta participativa dels ciutadans tan sols dir que en les consultes a Osona la xifra va ser del 41,65% mentre que els veïns i veïnes de Barcelona que van optar per anar a votar a fi de decidir el futur de la Diagonal van significar el 12,23% dels electors.

Convençut de la necessitat d'una democràcia participativa, a mi sí que m'hagués agradat que totes dues xifres haguessin estat molt superiors. Colomer i els membres del seu partit, en canvi, van intentar ridiculitzar i menysprear unes consultes organitzades des de la societat civil. Significatives són les paraules d’Antonio Hernando, dirigent socialista, el dia abans del referèndum celebrat a Arenys de Munt: "Demano a tots els demòcrates que demà no vagin a votar". Curiosa manera d'entendre la democràcia, la del seu partit.

Uns resultats de participació que no s’haurien de concebre sense tenir en compte la desigual cobertura informativa que han rebut els dos processos de consulta. La gran majoria de mitjans de comunicació van fer mans i mànigues per silenciar el 13D. En canvi, la Diagonal ha estat notícia, i de portada, en aquests mateixos ens comunicatius, els quals desconeixen que la reforma urbanística d’un carrer d’una ciutat és de menor interès periodístic que el possible naixement d’un nou Estat a l’Europa del segle XXI.

Despeses. Les consultes emparades per Osona Decideix van tenir un cost final de 64.706,95 €. Aquestes despeses van ser finançades en la seva totalitat per aportacions desinteressades d’associacions, empreses i veïns i veïnes de cada poble.

Colomer, és clar, i sent progressista com vol ser, va afanyar-se a manifestar que hi havia coses més importants a fer que facilitar l’expressió de la voluntat popular osonenca: "la crisi, els qui han d'anar a Càritas per poder menjar, els treballadors que han perdut la feina, les dones i nens maltractats". Tanmateix, de ben segur que el seu discurs seria diferent ara que el seu partit ha gastat més de 3 milions d’euros en la seva consulta. Diners de tots i cadascun dels barcelonins i barcelonines, molts dels quals, probablement, també es troben sense feina i passant penúries per poder menjar.

Neutralitat. Vull recordar que l’article de Colomer senyalava que darrere les consultes del 13D hi havia "interessos d'alguns partits". Partidisme tendenciós, però, el del seu PSOE, que plantejà la consulta de la Diagonal com una precampanya del senyor Hereu. I no només això sinó que de les 3 opcions de vot (A, B, C) s’han publicitat les dues primeres fent un esforç tità per ocultar l'opció C.

Transparència "El vot es fa un dia i només un dia i sobre cens electoral i ben controlat per evitar trampes, però ara no, ara es pot votar qualsevol dia, a qualsevol lloc i sense cap mena de control". Aquestes eren les paraules del regidor referint-se, és clar, a les consultes del 13D. Tanmateix, la veritat és que el referèndum es va realitzar un únic dia, tot i que és cert que hi havia un sistema de vot secret anticipat, com en tots els comicis oficials, el qual establia l’escrupolosa necessitat d’acreditar la residència per votar. En cap cas era possible la suplantació de vot.

Pel que fa al referèndum que el seu partit ha organitzat a Barcelona, aquest sí que ha durat diferents dies, concretament 7. I en aquest cas sí que els sistemes de control brillaven per la seva absència, oferint la possibilitat de votar per Internet introduint només el DNI i la data de naixement, cosa que permetia que una persona votés per una altra, amb una facilitat insultant.

Cal recordar que el mateix Hereu va haver de votar dues vegades perquè la primera, unes hores abans, havia fallat. Que el senyor Trias, ho va haver de fer fins a 7 cops, fins a aconseguir-ho i fins i tot canviar de local. I que al senyor Fernandéz Diaz, li havien suplantat el vot i va haver de fer una declaració jurada per poder tornar a efectuar-lo.

"Un país en plena democràcia ara resulta que tindrà observadors com les repúbliques bananeres no democràtiques?". Dons sí, senyor Colomer, estem tan acostumats a rebre cops per totes bandes, que varem creure convenient no amagar-nos de res i convidar observadors d'altres països. Tan de bo també ho haguessin fet vostès a Barcelona. Almenys ara tindríem una llista detallada de totes les irregularitats que els seu partit ha comès en aquest referèndum.

Desgraciadament, sembla ser que tot s’hi val per a poder governar. Encara que per fer-ho fins i tot sigui necessari menysprear o mofar-se d’aquells que tenen potestat per decidir: el poble.

Cap comentari:

Publica un comentari